Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Carolina, he contado las manchas del leopardo hasta llegar a la luna
    (2017) Hibernia, Eva
    Madame la Mort visita a la poeta brasilera Carolina María de Jesús, que tot i haver tingut un cert èxit i reconeixement ara ha estat oblidada per tothom i només gaudeix de la companyia de la seva gallina, Clotilde, que es convertirà en la veu de la veritat i la confident de l'escriptora durant les seves últimes hores de vida. Les tres figures (la mort, la gallina i Carolina) conversaran sobre el sentit de la vida i els privilegis de classe, i quan arribin al regne dels morts es produirà una curiosa transfiguració: Carolina es convertirà en l'actriu que l'encarnava i es prepararà per explicar una altra història.
  • Obra
    Marguerite Duras o el deseo
    (2016) Hibernia, Eva
    La peça defuig les convencions dramatúrgiques i s'inspira en la biografia de Marguerite Duras, estilitzant-ne els dimonis i les passions. L'espai i el temps són indeterminats i els personatges que apareixen en escena configuren una ficció que sembla creada per la mateixa Duras; tots ells són producte de la seva escriptura i, per tant, són fragments o diferents versions de la seva identitat. Des de l'inici, la Mujer Mayor balla i és amb els moviments que convoca els arquetips de les figures que neixen de la unió de la ficció i les obres de Duras: els amants febrils i absorts en l'amor, la mare boja, la jove atractiva que capta l'atenció de l'home elegant que sempre la segueix, i la nena, que mostra una lucidesa aclaparadora. Entre cançons i ambients que recorden els cinemes i els locals de cabaret, tots ells es mouen sabent-se part d'un somni.