Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

2012 - 20203
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2010 × Paraules clau: Identitat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    La carrera
    (2016) Hibernia, Eva
    Un corredor famós i el seu deixeble, tots dos d'origen africà, es troben en un hotel alemany i rememoren el passat mentre esperen el moment de competir a les Olimpíades. Es tracta d'una ocasió especial, ja que el mestre planeja retirar-se i que sigui l'Ismail, el seu protegit, qui sigui coronat campió. L'espera s'amenitza amb la companyia de Madeleine, una poeta nòmada i amb arrels jueves que ha estat convocada pel mestre a l'hotel alemany per deixar constància del seu llegat. Durant el temps que passa fins que té lloc la cursa, les converses entre els diferents personatges (inclosa la recepcionista o el bàrman mexicà) revelen els fantasmes que els persegueixen, els múltiples i terribles sacrificis que han hagut de fer per fugir de la pobresa. Les escenes oníriques al desert africà, en què apareix una dona negra que encarna el 'daymon' del mestre, es barregen amb la quotidianitat de l'hotel fins que té lloc la prova, que simula la carrera de la vida, marcada per la superació personal i plena d'obstacles. Finalment, l'Ismail, un cop ha guanyat la cursa, reneix de les cendres i tant ell com el seu mentor abracen una nova identitat i enceten una altra faceta vital.
  • Miniatura
    Obra
    La sal
    (2006) Hibernia, Eva
    Obra fragmentària que projecta les vivències i els pensaments de tres personatges vinculats a la guerra dels Balcans. Ho fa a través de monòlegs i diàlegs que s'agrupen sota les etiquetes "Ficcions", "Solituds", "Foto" i "Deserts". En cada apartat se'ns presenta un aspecte diferent dels protagonistes, una família fantasma: la Salma, refugiada centreeuropea que durant el conflicte va ser sistemàticament violada i torturada; l'Àiax, el vell soldat retirat i criminal senil que va abusar d'ella i que ara treballa de camperol, i en Solo, el fill de tots dos, que, poc després de néixer, va ser adoptat per una família de Dinamarca i que en el temps de l'obra treballa com a corresponsal de guerra. Tots ells viuen turmentats per les experiències del passat i no troben la pau en el present que habiten; en somnis parlen els uns amb els altres i busquen una sortida, però se senten atrapats dins el remolí de la seva pròpia història.
  • Miniatura
    Obra
    Marguerite Duras o el deseo
    (2016) Hibernia, Eva
    La peça defuig les convencions dramatúrgiques i s'inspira en la biografia de Marguerite Duras, estilitzant-ne els dimonis i les passions. L'espai i el temps són indeterminats i els personatges que apareixen en escena configuren una ficció que sembla creada per la mateixa Duras; tots ells són producte de la seva escriptura i, per tant, són fragments o diferents versions de la seva identitat. Des de l'inici, la Mujer Mayor balla i és amb els moviments que convoca els arquetips de les figures que neixen de la unió de la ficció i les obres de Duras: els amants febrils i absorts en l'amor, la mare boja, la jove atractiva que capta l'atenció de l'home elegant que sempre la segueix, i la nena, que mostra una lucidesa aclaparadora. Entre cançons i ambients que recorden els cinemes i els locals de cabaret, tots ells es mouen sabent-se part d'un somni.