Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Obra
    La América de Edward Hopper
    (2009) Hibernia, Eva
    La Vera i en Tomàs són amants i es troben en una habitació d'hotel. Ell ha de fer un viatge de feina i li demana que l'acompanyi. Just abans de marxar, la Vera explica que tenia un germà bessó, en Luciano, mort anys enrere, amb qui jugava a un joc especial: s'inventaven contes per fugir del present immediat i n'esdevenien els protagonistes. En Tomàs, un jove intel·ligent i sorneguer, accepta que la seva promesa vulgui rememorar temps passats posant-se una perruca pèl-roja i inventant-se històries per passar l'estona; comença un joc de miralls. En el tercer capítol les veus canvien; ara sentim el personatge del Pare (Joseph Koulhinsky) i la seva filla Mirandolina, una família de refugiats polonesos que ha emigrat a Amèrica arran de la Segona Guerra Mundial. També són dins d'una habitació d'hotel. A partir d'aquest punt, realitat i ficció es barregen. Les històries inventades i el dia a dia, tant de la parella jove com de la família emigrada, s'entrecreuen i trenquen la linealitat del temps. El poder de les paraules, el ball d'identitats, l'escepticisme, encarnat per Tomàs, i els paisatges de Hopper són els elements que ens guien fins a l'esqueixament definitiu de la realitat dels protagonistes.