Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

2009 - 200912010 - 20191
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Passat / present ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Carolina o la doma de un leopardo
    (2018) Hibernia, Eva
    Acompanyem a la protagonista, Carolina María de Jesús, durant les últimes hores de la seva vida. A mesura que avança el monòleg descobrim que la Carolina és escriptora, brasilera, negra, mare soltera i pobra; viu en una barraca, als suburbis, i sobreviu com pot. Tot i que ha aconseguit cert reconeixement públic gràcies a la publicació dels seus dietaris, continua malvivint i només gaudeix de la companyia de la seva gallina i fidel confident Clotilde. Mentre parla amb el públic i explica la seva tràgica història, caracteritzada per la gana, el dolor i la misèria, la mort truca insistentment a la porta. Li ha arribat el moment, com diu ella, d'abandonar l'abocador on es troba i de visitar la casa de Déu.
  • Miniatura
    Obra
    Carolina, he contado las manchas del leopardo hasta llegar a la luna
    (2017) Hibernia, Eva
    Madame la Mort visita a la poeta brasilera Carolina María de Jesús, que tot i haver tingut un cert èxit i reconeixement ara ha estat oblidada per tothom i només gaudeix de la companyia de la seva gallina, Clotilde, que es convertirà en la veu de la veritat i la confident de l'escriptora durant les seves últimes hores de vida. Les tres figures (la mort, la gallina i Carolina) conversaran sobre el sentit de la vida i els privilegis de classe, i quan arribin al regne dels morts es produirà una curiosa transfiguració: Carolina es convertirà en l'actriu que l'encarnava i es prepararà per explicar una altra història.
  • Miniatura
    Obra
    La América de Edward Hopper
    (2009) Hibernia, Eva
    La Vera i en Tomàs són amants i es troben en una habitació d'hotel. Ell ha de fer un viatge de feina i li demana que l'acompanyi. Just abans de marxar, la Vera explica que tenia un germà bessó, en Luciano, mort anys enrere, amb qui jugava a un joc especial: s'inventaven contes per fugir del present immediat i n'esdevenien els protagonistes. En Tomàs, un jove intel·ligent i sorneguer, accepta que la seva promesa vulgui rememorar temps passats posant-se una perruca pèl-roja i inventant-se històries per passar l'estona; comença un joc de miralls. En el tercer capítol les veus canvien; ara sentim el personatge del Pare (Joseph Koulhinsky) i la seva filla Mirandolina, una família de refugiats polonesos que ha emigrat a Amèrica arran de la Segona Guerra Mundial. També són dins d'una habitació d'hotel. A partir d'aquest punt, realitat i ficció es barregen. Les històries inventades i el dia a dia, tant de la parella jove com de la família emigrada, s'entrecreuen i trenquen la linealitat del temps. El poder de les paraules, el ball d'identitats, l'escepticisme, encarnat per Tomàs, i els paisatges de Hopper són els elements que ens guien fins a l'esqueixament definitiu de la realitat dels protagonistes.