Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

1998 - 199912010 - 20191
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Pobresa ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Carolina o la doma de un leopardo
    (2018) Hibernia, Eva
    Acompanyem a la protagonista, Carolina María de Jesús, durant les últimes hores de la seva vida. A mesura que avança el monòleg descobrim que la Carolina és escriptora, brasilera, negra, mare soltera i pobra; viu en una barraca, als suburbis, i sobreviu com pot. Tot i que ha aconseguit cert reconeixement públic gràcies a la publicació dels seus dietaris, continua malvivint i només gaudeix de la companyia de la seva gallina i fidel confident Clotilde. Mentre parla amb el públic i explica la seva tràgica història, caracteritzada per la gana, el dolor i la misèria, la mort truca insistentment a la porta. Li ha arribat el moment, com diu ella, d'abandonar l'abocador on es troba i de visitar la casa de Déu.
  • Miniatura
    Obra
    Carolina, he contado las manchas del leopardo hasta llegar a la luna
    (2017) Hibernia, Eva
    Madame la Mort visita a la poeta brasilera Carolina María de Jesús, que tot i haver tingut un cert èxit i reconeixement ara ha estat oblidada per tothom i només gaudeix de la companyia de la seva gallina, Clotilde, que es convertirà en la veu de la veritat i la confident de l'escriptora durant les seves últimes hores de vida. Les tres figures (la mort, la gallina i Carolina) conversaran sobre el sentit de la vida i els privilegis de classe, i quan arribin al regne dels morts es produirà una curiosa transfiguració: Carolina es convertirà en l'actriu que l'encarnava i es prepararà per explicar una altra història.
  • Miniatura
    Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.