Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

1998 - 199912010 - 20191
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Abús sexual ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.
  • Miniatura
    Obra
    La semana del diluvio
    (2005) Hibernia, Eva
    Francesca Lazzare és una noia jove que fuig de la seva família i, en especial, del seu marit. De petita va ser víctima d'abusos sexuals i arrossega molts traumes que la fan infeliç. Gairebé per inèrcia es dirigeix a l'hotel que regenta Francine Peyrroux, una dona madura i desperta que l'ajuda a reposar-se. S'hi està durant una setmana sencera i en aquest període de temps no para de ploure. El cinquè dia de l'estada apareix André, un home malalt i amb l'ànima corrompuda; 20 anys enrere, havia quedat en aquell hotel amb Nathalie d'Or, la seva amant, però no s'hi va presentar, va abandonar-la. En adonar-se'n, la noia es va suïcidar a l'habitació de les violetes i Francine ho va presenciar tot. En arribar, trastornat, André confon Francesca amb el fantasma de Nathalie i intenta convèncer-la per endur-se-la a Roma, tal com havia promès a la primera. Francesca acaba matant André amb una escopeta de caça i Francine l'ajuda a llençar el cadàver al riu. El setè dia el diluvi s'acaba i Francesca, alliberada, continua el seu camí.