Eva Hibernia

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Filtres

2006 - 20093
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Amor ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Fuso Negro
    (2005) Hibernia, Eva
    Un malalt mental s'escapa de l'hospital psiquiàtric on l'estan tractant. Se'l coneix com a Fuso Negro i és d'allò més violent; caça com un animal. Francisco Pérez és l'inspector de policia que està al càrrec de la cerca i captura del criminal, i Iseo, la jove psiquiatra que el tracta. Tot i tenir caràcters i edats força diferents, des de l'inici tots dos entaulen una relació en què la pulsió eròtica desemboca en passió amorosa. La mare de la noia, l'Alicia, és medievalista, un punt de referència per a tots dos i l'encarregada d'atorgar a la peça certa pàtina filosòfica. És una obra amb una gran càrrega onírica i simbòlica, on les línies mestres són els camins que permeten recórrer l'amor. Fuso Negro, a grans trets, és una representació de la voracitat, la ràbia, el descontrol i la confusió que caracteritza el veritable enamorament.
  • Miniatura
    Obra
    Una mujer en transparencia
    (2008) Hibernia, Eva
    La columna vertebral de l'obra és la història d'amor truncada que trasbalsa la vida de la Clara de vint anys. Molts anys després, en un temps irreal, en una mena d'estat de consciència que oscil·la entre el món que coneixem i el dels morts, la Clara de trenta-tres anys coincidirà amb un desconegut. Tots dos encetaran un procés d'auto-exploració que guiaran tres éssers misteriosos anomenats "abogados". Ells els ajudaran a entendre la situació emocional en què es troben, i els revelaran que la Clara va manifestar tretze anys enrere el desig de morir, precisament, amb trenta-tres anys. Dins d'aquest espai-temps alterat, ella condueix un cotxe i recull al noi que fa autoestop a la carretera. Cada cop s'acostaran més a la corba on suposadament es produirà l'accident mortal. Des de l'altra banda, els consellers misteriosos, -el doble del jove i la Clara de vint anys- intentaran capgirar la situació.
  • Miniatura
    Obra
    Aves de paso
    (2008) Hibernia, Eva
    La Marina és una biòloga inquieta que necessita recórrer el món i tenir noves experiències. Mentre fa una estada a Madrid, té l'impuls irrefrenable d'anar a un museu a contemplar un quadre concret: 'El naufragio de la Esperanza'. Es tracta d’una pintura que il·lustra l’enfonsament d'un vaixell, que representa que acaba de xocar contra una gran placa de glaç. El simbolisme dolorós d'aquesta imatge embolcalla l'obra i lliga les vivències de la Marina amb les de tots els personatges; les del seu germà, en Marcos, que s'ha mudat a Copenhaguen després de tenir un desengany amorós; les de la seva amiga Ivanna, que anys enrere va haver de fugir de Kosovo a causa de la Guerra dels Balcans, i les de l'Andrés, un actor sense feina i descendent de libanesos que coneixerà ‒i amb qui tindrà una relació romàntica‒ en una expedició a l'Argentina per estudiar les tortugues. Tots ells són altament sensibles al sofriment del món i és per aquest motiu que, conscients del sofriment que hi ha, s'identifiquen com a persones desarrelades, sense territori: aus de pas.
  • Miniatura
    Obra
    Escúchame
    (2012) Hibernia, Eva
    Morgan i Jones han tingut una relació intensa i passional. S'importen, però un dels dos està a punt de fer una cosa irremeiable. Intenten trobar-se a través de les paraules; un les fa servir per acostar-se, l'altre per allunyar-se. Entren en un espiral de contradiccions, impediments, repeticions i desigs. No es veu ni com hi entren ni com en surten, simplement s'assisteix a un retall de la seva història.