Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Carolina o la doma de un leopardo
    (2018) Hibernia, Eva
    Acompanyem a la protagonista, Carolina María de Jesús, durant les últimes hores de la seva vida. A mesura que avança el monòleg descobrim que la Carolina és escriptora, brasilera, negra, mare soltera i pobra; viu en una barraca, als suburbis, i sobreviu com pot. Tot i que ha aconseguit cert reconeixement públic gràcies a la publicació dels seus dietaris, continua malvivint i només gaudeix de la companyia de la seva gallina i fidel confident Clotilde. Mentre parla amb el públic i explica la seva tràgica història, caracteritzada per la gana, el dolor i la misèria, la mort truca insistentment a la porta. Li ha arribat el moment, com diu ella, d'abandonar l'abocador on es troba i de visitar la casa de Déu.
  • Obra
    Carolina, he contado las manchas del leopardo hasta llegar a la luna
    (2017) Hibernia, Eva
    Madame la Mort visita a la poeta brasilera Carolina María de Jesús, que tot i haver tingut un cert èxit i reconeixement ara ha estat oblidada per tothom i només gaudeix de la companyia de la seva gallina, Clotilde, que es convertirà en la veu de la veritat i la confident de l'escriptora durant les seves últimes hores de vida. Les tres figures (la mort, la gallina i Carolina) conversaran sobre el sentit de la vida i els privilegis de classe, i quan arribin al regne dels morts es produirà una curiosa transfiguració: Carolina es convertirà en l'actriu que l'encarnava i es prepararà per explicar una altra història.
  • Obra
    La carrera
    (2016) Hibernia, Eva
    Un corredor famós i el seu deixeble, tots dos d'origen africà, es troben en un hotel alemany i rememoren el passat mentre esperen el moment de competir a les Olimpíades. Es tracta d'una ocasió especial, ja que el mestre planeja retirar-se i que sigui l'Ismail, el seu protegit, qui sigui coronat campió. L'espera s'amenitza amb la companyia de Madeleine, una poeta nòmada i amb arrels jueves que ha estat convocada pel mestre a l'hotel alemany per deixar constància del seu llegat. Durant el temps que passa fins que té lloc la cursa, les converses entre els diferents personatges (inclosa la recepcionista o el bàrman mexicà) revelen els fantasmes que els persegueixen, els múltiples i terribles sacrificis que han hagut de fer per fugir de la pobresa. Les escenes oníriques al desert africà, en què apareix una dona negra que encarna el 'daymon' del mestre, es barregen amb la quotidianitat de l'hotel fins que té lloc la prova, que simula la carrera de la vida, marcada per la superació personal i plena d'obstacles. Finalment, l'Ismail, un cop ha guanyat la cursa, reneix de les cendres i tant ell com el seu mentor abracen una nova identitat i enceten una altra faceta vital.
  • Obra
    El arponero herido por el tiempo
    (1997) Hibernia, Eva
    La Silvia viu en un poble costaner amb la família i se sent infeliç i oblidada. Els pares són treballadors humils: ell és arponer i ella treballa en una fàbrica de peix fins que un incident obscur acaba amb el seu acomiadament. Des d'aleshores, el silenci, els secrets, les mentides i la incomunicació són el pa de cada dia dels personatges, que noten com el temps, la rutina i els abusos dels patrons els ofeguen. Temps enrere, un estranger va estar-se uns dies a casa seva i va abusar de la mare, i s'intueix que també de la filla. Tant la presència com la desaparició misteriosa d'aquest agent extern, que en cap moment no apareix físicament, condiciona els traumes i les obsessions de la família. Els costums heretats, el masclisme inherent, les ferides sexuals, el dolor i la soledat són les línies mestres de la història, així com la bogeria i la irreverència es revelen com les úniques maneres de fugir-ne.