Eva Hibernia

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Eva Hibernia (Logroño, 1973) és llicenciada en Dramatúrgia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i ha cursat els estudis del Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S’ha format amb autors com Fabrice Melquiot, Javier Daulte, José Sanchis Sinisterra o Marco Antonio de la Parra. Com a escriptora, cultiva el teatre, la poesia, la narrativa i l’assaig. El seu corpus dramàtic compta amb una trentena de peces teatrals, i els seus textos i produccions s’han pogut veure en espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared, i en diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional (França, Brasil, Anglaterra, Argentina, Colòmbia, Grècia o Itàlia). Destaquen, entre altres, 'La semana del diluvio' (2019), 'Los viejos maestros' (2012) i 'Informe Titán' (2017). Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. També ha treballat en dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els quals destaca un muntatge per a teatre d’objectes basat en 'L’Avar', de Molière. Ha sigut autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya durant tres temporades amb les produccions 'Una mujer en transparència' (2008) i 'La América de Edward Hopper' (2009). Ha rebut beques de creació de la Comunitat de Madrid, del programa de creació contemporània Magalia i de la Institució de les Lletres Catalanes. A més, ha fet conferències sobre la seva trajectòria en diversos fòrums, com ara el Piccolo Teatro di Milano, la Universitat de la Rioja, l’Ateneu Barcelonès, el Nuevo Teatro Fronterizo o a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Una mujer en transparencia
    (2008) Hibernia, Eva
    La columna vertebral de l'obra és la història d'amor truncada que trasbalsa la vida de la Clara de vint anys. Molts anys després, en un temps irreal, en una mena d'estat de consciència que oscil·la entre el món que coneixem i el dels morts, la Clara de trenta-tres anys coincidirà amb un desconegut. Tots dos encetaran un procés d'auto-exploració que guiaran tres éssers misteriosos anomenats "abogados". Ells els ajudaran a entendre la situació emocional en què es troben, i els revelaran que la Clara va manifestar tretze anys enrere el desig de morir, precisament, amb trenta-tres anys. Dins d'aquest espai-temps alterat, ella condueix un cotxe i recull al noi que fa autoestop a la carretera. Cada cop s'acostaran més a la corba on suposadament es produirà l'accident mortal. Des de l'altra banda, els consellers misteriosos, -el doble del jove i la Clara de vint anys- intentaran capgirar la situació.
  • Obra
    El sabor de la granada
    (2020) Hibernia, Eva
    Dues dones es troben al fons d'una piscina buida, però s'hi refereixen com si es tractés d'una gran mansió. Una és la deessa Persèfone, ja vella, i l'altra una poeta jove, morta, que no recorda el seu nom ni com va perdre la vida. Es donen la benvinguda en l'espai de fisonomia canviant on coincideixen i maten el temps dialogant sobre els passats respectius, recuperant imatges evocadores d'una memòria fragmentària.
  • Obra
    Volver a la casa primera
    (2021) Hibernia, Eva
    Una parella ha mort, víctima d'uns aiguats que han arrasat pobles sencers. Mentre emboliquen el seu cadàver, la consciència de l'home es desprèn del cos i s'escapa de l'hospital. Només té intenció de fer una cosa: conduir amb frenesí fins arribar a la primera casa on va viure amb la seva dona, la Maria. Creu ferventment que ella l'estarà esperant allà i que podran reprendre la vida en el punt en què la van deixar. Mentrestant, el personal de l'hospital embalsama i prepara el cos del difunt.
  • Obra
    Verde rabia
    (2019) Hibernia, Eva
    El text parteix de 'La casa de Bernarda Alba', de Federico García Lorca, i acosta al present la vida de les germanes Angustias, Magdalena, Amelia i Martirio després de la mort d'Adela. Totes elles viuen dominades per Bernarda, la mare, que les obliga a portar una vida basada en l'obediència i l'aïllament. La serventa, Poncia, a les ordres de la matriarca, les cuida, però també les vigila i si cal les delata. Per escapar-se emocionalment d'aquesta presó, les germanes cometen petits actes de rebel·lia i s'entretenen amb jocs macabres que sempre tenen dobles sentits. Al menjador hi ha un cofre amb les restes d'Adela i el fantasma de la noia és ben present a la casa des de l'inici: un símbol de llibertat que, juntament amb la figura de l'àvia, María Josefa, que mostra símptomes de demència i és brutalment maltractada, encarna la resistència a l'autoritarisme de Bernarda.