Joan Rosquellas Gil

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Joan Rosquellas Gil neix a Barcelona el 1949. Estudia Ciències de la Informació i Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Publicista de professió, ha treballat com a director creatiu en diferents agències publicitàries. Com a autor teatral, ha escrit peces com ara 'Catalans a la romana' (1991), premiada en el Memorial Santos Antolín de 1991; 'El tracte' (2012), guanyadora del XVII Premi de Teatre Radiofònic Margarida Xirgu; 'Cercle' (2008); 'Els romanços d'en Gustau' (1992); 'Crim qua-li-fi-cat' (1995); 'El cafè de l'havanera' (2005), i 'Camí de Creu' (2003), entre d'altres. També ha escrit nombrosos articles a 'L'Altaveu', 'L'Eco de Sitges' i 'L'Eco de Ribes', ha publicat els llibres 'Ves, què en trec jo, de fer teatre?' (2010), i la novel·la 'El fugitiu, el sicari i la ballarina exòtica' (2021). A més, ha treballat com a guionista a TV3, Catalunya Ràdio, La Xarxa i COM Ràdio.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Els romanços d'en Gustau
    (1992) Rosquellas Gil, Joan
    Un Comte ho té tot preparat perquè la seva filla Adela es casi amb el marquès Arnat, però ella està bojament enamorada del fill del criat del seu pare, anomenat Gustau. Arnat és un home força més gran que Adela i només està interessat en els diners i les terres que traurà del casori. Un dia que van de cacera, el Capità de l'exèrcit d'Arnat fa diana al cul del Comte i deixa que s'acusi al jove Gustau de la infàmia, a causa de la qual és condemnat a romandre en una gàbia cantant sempre que el Comte ho vulgui. Finalment, però, gràcies a l'ajuda del criat del Comte, es descobreix tota la veritat. A més a més, el Comte s'assabenta que el marquès ja està casat amb una altra dona i que l'únic interès que tenia per Adela era econòmic. Aleshores el Comte foragita el Marquès i concedeix la mà d'Adela a Gustau.
  • Obra
    Cercle
    (2008) Rosquellas Gil, Joan
    Un rodamón s'arrauleix a la porta d'un banc en una nit gèlida. L'única companyia que té és el Pelut, un gos que el segueix a tot arreu; una ampolla de vi ranci i quatre papers i cartrons vells que l’ajuden a no morir de fred. Tot d'un plegat, un home misteriós surt del banc i comença a parlar amb el vagabund. Es tracta del director de la sucursal; un individu prepotent i orgullós que menysté a l'altre i el tracta de paràsit i de bestiola. El rodamón intenta fer-li entendre que no té cap sentit tenir un munt de diners si no es disposa de temps lliure i s'està enemistat amb tothom. L'home, ofès, contraataca i mata el Pelut, l'única cosa que el pobre encara estimava, d'una puntada de peu. Finalment, una estranya transfiguració ajuda a comprendre que la figura del sense llar era la consciència del banquer, el qual, de cop i volta, comença a notar fred als ossos i a beure vi per escalfar-se.