Joan Rosquellas Gil

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Joan Rosquellas Gil neix a Barcelona el 1949. Estudia Ciències de la Informació i Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Publicista de professió, ha treballat com a director creatiu en diferents agències publicitàries. Com a autor teatral, ha escrit peces com ara 'Catalans a la romana' (1991), premiada en el Memorial Santos Antolín de 1991; 'El tracte' (2012), guanyadora del XVII Premi de Teatre Radiofònic Margarida Xirgu; 'Cercle' (2008); 'Els romanços d'en Gustau' (1992); 'Crim qua-li-fi-cat' (1995); 'El cafè de l'havanera' (2005), i 'Camí de Creu' (2003), entre d'altres. També ha escrit nombrosos articles a 'L'Altaveu', 'L'Eco de Sitges' i 'L'Eco de Ribes', ha publicat els llibres 'Ves, què en trec jo, de fer teatre?' (2010), i la novel·la 'El fugitiu, el sicari i la ballarina exòtica' (2021). A més, ha treballat com a guionista a TV3, Catalunya Ràdio, La Xarxa i COM Ràdio.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Obra
    La guerra del Palou
    (2012) Rosquellas Gil, Joan
    El barri de Palou, una tranquil·la població rural, pateix una sobtada invasió de rates i ratolins. El remei que els vilatans aplicaran per fer-los fora serà convidar els gats a viure a casa seva, i el problema cada vegada s'anirà fent més gros. Per espantar els gats, que acabaran menjant més que les rates, decidiran fer venir els gossos, que s'afartaran de botifarres. Al final, una banda de lladres s'apropia del barri, i gràcies a la bona fe d'un dels veïns, en Gumersindo, els humans i tots els animals (rates, ratolins, gats i gossos) col·laboren per desfer-se dels intrusos.
  • Obra
    Els romanços d'en Gustau
    (1992) Rosquellas Gil, Joan
    Un Comte ho té tot preparat perquè la seva filla Adela es casi amb el marquès Arnat, però ella està bojament enamorada del fill del criat del seu pare, anomenat Gustau. Arnat és un home força més gran que Adela i només està interessat en els diners i les terres que traurà del casori. Un dia que van de cacera, el Capità de l'exèrcit d'Arnat fa diana al cul del Comte i deixa que s'acusi al jove Gustau de la infàmia, a causa de la qual és condemnat a romandre en una gàbia cantant sempre que el Comte ho vulgui. Finalment, però, gràcies a l'ajuda del criat del Comte, es descobreix tota la veritat. A més a més, el Comte s'assabenta que el marquès ja està casat amb una altra dona i que l'únic interès que tenia per Adela era econòmic. Aleshores el Comte foragita el Marquès i concedeix la mà d'Adela a Gustau.
  • Obra
    Crim qua-li-fi-cat
    (2006) Rosquellas Gil, Joan
    La Victòria i en Felip s'han promès i estan arreglant la casa familiar per anar-hi a viure. Un matí, la dona entra a l'habitatge acompanyada de l'electricista que els ha de reparar la instal·lació de la llum i, mentre ella és al pis de dalt, l'especialista es troba amb un home misteriós que sembla que amaga un cadàver. Ell aviat troba taques de sang i s'afanya a comunicar-ho a la Victòria. Tots dos, espantats en sentir soroll, s'abracen i, en aquell moment, en Felip entra per la porta i es pensa que la dona li està posant les banyes. Entre tots dos li expliquen el que ha passat, però en Felip fa veure que no s'ho creu i fa fora de casa l'electricista. En realitat, resulta que en Felip és el peix gros d'una xarxa de tràfic de cocaïna i se les empesca per mantenir la Victòria al marge de les transaccions il·legals. Tot i això, empès per les circumstàncies, intenta matar l'assassí misteriós, que és un dels seus sequaços, i l'amaga dins un bagul. Al final, tot s'embolica i al saló de la casa s'hi reuneixen en Felip, la Victòria, l'Assassí, l'Electricista, la dona i la sogra de l'electricista, traficants de droga i la policia, que feia temps que sospitava que el negoci de cotxes d'en Felip era una cortina de fum.
  • Obra
    La por del dimoni
    (1981) Rosquellas Gil, Joan
    La Marieta està recollint flors al bosc i, de cop, l'assalta el Lladre. El Dimoni, que ho veu tot, corre a salvar-la, amb la intenció de guanyar-se'n la confiança i endur-se-la a l'infern. En Perico, amic de la Marieta, s'adona de la situació i adverteix la noia, que no se l'acaba de creure, del perill de confiar en Satanàs. Quan arriben a casa de l'Àvia, el Dimoni segueix intentant segrestar-la, i en Perico el repta a un duel. En aquest punt, intervé l'Arlequí, mestre de cerimònies, i es decideix que perdrà el combat el primer que tingui por. Així, doncs, en Perico entra al castell encantat del Dimoni, i allà es troba amb el Fantasma, els esquelets, i les calaveres, que es deprimeixen perquè no aconsegueixen espantar-lo. Al final, Satanàs no reconeix que ha perdut la juguesca i s'endú la Marieta a l'infern, d'on en Perico l'alliberarà definitivament amb l'ajuda d'un equip de bombers.
  • Obra
    Corasón, corasón
    (2004) Rosquellas Gil, Joan
    El públic assisteix a la gravació d'un programa de televisió que s'emet en directe i es dedica a intentar solucionar els problemes amorosos i els conflictes familiars dels participants. Aquell dia, però, la secció es desgavella completament; els presentadors no saben quan han d'entrar, la senyora de la neteja escombra quan estan en directe, la maquilladora no fa bé la seva feina, els tècnics no posen els cables a lloc, etc. Mentre el productor perd la paciència i la presentadora intenta reconduir la situació, s'expliquen les històries de les tres persones que han anat a 'Corasón, corasón' per arreglar determinats aspectes de les seves vides. En primer lloc, la Toñi, que porta anys vídua, busca un nou amor, però, tot i la insistència de la filla, la Paqui, els candidats (en Gustavo i l'Isidoro) no l'acabaran de convèncer. En segon lloc, la Rosita, mare soltera, intentarà que en Manolo reconegui d'una vegada per totes el seu fill, un jove violent que quan en tingui l'oportunitat agredirà el pare davant de tothom. Finalment, la Maria es retrobarà amb una vella amiga, la Conxa, i passarà de voler-li treure els ulls a aliar-se amb ella.
  • Obra
    Catalans a la romana
    Rosquellas Gil, Joan
    Crasso, cònsol de la província, i Caius, un comerciant benestant, són dos vells amics que viuen a la Costa Brava. La seva amistat, però, comença a trontollar quan s'assabenten que el Cèsar enviarà un general romà perquè decideixi quin d'ells dos ha de ser el nou senador. Quan un independentista que entra a casa de Crasso d'amagat és confós amb el general romà, l'embolic ja està servit. Després de múltiples malentesos i corregudes, el veritable general, després de ser apallissat per haver estat confós amb l'independentista, descobreix que aquest és en realitat el seu fill, i decideix nomenar-lo senador, mentre Crasso i Caius es queden amb un pam de nas.
  • Obra
    El cafè de l'havanera
    (2005) Rosquellas Gil, Joan
    La Lola és la propietària d'un cafè situat en un poble mariner. El porta amb l'ajuda de les seves dues filles, la Lolita, la gran, i la Laia, la petita. El local és on es reuneixen cada dia els pescadors de la zona per fer platxèria, i els entreteniments principals són la beguda, les havaneres, i les tafaneries sobre la vida amorosa de les tres cambreres. La Laia està compromesa amb en Magí, i la Lolita espera amb convicció en Claudi, un noi pobre que dos anys enrere se'n va anar a Amèrica, a fer fortuna. Des d'aleshores, no n'ha tingut cap notícia, i la mare intenta casar-la amb en Fermí, un 'indiano' madur i amb fortuna. Finalment, en Claudi, que ha viscut una odissea, torna al poble amb l'objectiu de demanar la mà a la Lolita, i encara amb menys diners que abans. De primer, la Lola no accepta aquest enllaç, però, malgrat els entrebancs que troben, tant la Lola com en Fermí es rendeixen, i triomfa l'amor dels joves.
  • Obra
    Camí de Creu
    (2003) Rosquellas Gil, Joan
    Jesús té dotze anys i treballa a la fusteria de Josep, el seu pare, a Natzarè. Mentre Jesús creix, l'antic regne ‒i aleshores província romana‒ de Judea està en mans de Ponç Pilat, que és nomenat procurador del Cèsar a Judea i Samaria, i Herodes Antipas, fill d'Herodes el Gran, tetrarca de Galilea i Perea. Anys més tard, Jesús és batejat a la riba del riu Jordà per Joan Baptista, predicador que es mobilitza en contra de la unió d'Herodes amb Heròdies, ja que contradeia la llei jueva. Salomé, filla d'Heròdies i d'Herodes Filip, germanastre del tetrarca, demana el cap de Joan per tallar d'arrel les maledicències que el profeta escampa sobre la família reial. Mentrestant, Jesús emprèn el camí per escampar la paraula de Déu i es fa famós pels miracles que realitza. Després de ser denunciat per Judes, Jesús serà detingut pels soldats dels sacerdots suprems Caifàs i Nicodem, que l'acusen de blasfem i sediciós, i serà jutjat per Herodes i Pilat. A contracor, el procurador romà, instigat pel poble, n'ordenarà la crucifixió i, amb el sacrifici, Jesús complirà amb el seu destí i es guanyarà el respecte de Barrabàs, partidari d'alliberar Jerusalem per la via de les armes.
  • Obra
    Cercle
    (2008) Rosquellas Gil, Joan
    Un rodamón s'arrauleix a la porta d'un banc en una nit gèlida. L'única companyia que té és el Pelut, un gos que el segueix a tot arreu; una ampolla de vi ranci i quatre papers i cartrons vells que l’ajuden a no morir de fred. Tot d'un plegat, un home misteriós surt del banc i comença a parlar amb el vagabund. Es tracta del director de la sucursal; un individu prepotent i orgullós que menysté a l'altre i el tracta de paràsit i de bestiola. El rodamón intenta fer-li entendre que no té cap sentit tenir un munt de diners si no es disposa de temps lliure i s'està enemistat amb tothom. L'home, ofès, contraataca i mata el Pelut, l'única cosa que el pobre encara estimava, d'una puntada de peu. Finalment, una estranya transfiguració ajuda a comprendre que la figura del sense llar era la consciència del banquer, el qual, de cop i volta, comença a notar fred als ossos i a beure vi per escalfar-se.