Marc Artigau Queralt

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1984. Dramaturg, poeta i novel·lista. Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Més enllà de la seva tasca estrictament literària, col·labora, també, en ràdio i premsa escrita. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Josep Pla 2019 per la novel·la "La vigília".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 12
  • Obra
    Alba (o El Jardí de les delícies)
    Artigau Queralt, Marc
    En un context futurista que sembla no gaire llunyà, Alba, una dona madura, ha adquirit una acompanyant, J-Alba, una androide o algoritme bioquímic que té l’objectiu de facilitar-li la vida i que ha encarregat a imatge d’ella mateixa, quan tenia 23 anys. Alba, però, pretén que J-Alba no sigui només una acompanyant, sinó la personificació dels seus records i la seva memòria i, per aquest motiu, fa que aquesta estudiï tot el seu passat. Tanmateix, la nova adquisició tecnològica de l’Alba no agrada a l’Home –la seva ex-parella de tota la vida- ja que –amant de la imperfecció i convençut que no es pot viure ancorat a un passat idealitzat- en qüestiona la seva conveniència moral. Malgrat tot, a mesura que l’Home va coneixent l’androide i es va familiaritzant amb la seva humanitat programada, va superant les reticències que tenia priori i, fins i tot, se n’acaba enamorant. Aleshores, aterrit davant dels seus propis sentiments, intenta desesperadament recuperar l’antiga relació d’amor amb l’Alba i acaba assassinant l’androide, màxim exponent, segons ell, de tots els mals de la societat. Tot plegat s'esdevé en paral·lel a una conferència de l’Alba sobre El Jardí de les delícies d’El Bosch, un quadre que sembla fer-nos una advertència clara: si fem mal ús del paradís, aquest se'ns pot girar en contra i convertir-se en un veritable infern.
  • Obra
    Un mosquit petit
    (2013-02) Artigau Queralt, Marc
    En Fidel, d'uns seixanta anys, es presenta a casa de la Raquel -excompanya de feina del seu fill Toni- un divendres al vespre, aparentment en una visita cordial per a portar-li unes postres. En Toni, que pateix una lleu disminució psíquica, ha estat acomiadat de la multinacional on treballa la Raquel, en un pla de reducció del personal, i ella sembla haver jugat un paper important en la presa d'aquesta decisió. Tanmateix, la Raquel, que espera l'Ernest -cap de Recursos Humans de l'empresa amb qui la noia té un romanç- per sopar, intenta eludir responsabilitats i treure's en Fidel de sobre, però aquest -que té més informació del que podia semblar a priori- no li ho posa fàcil. Així, la conversa va virant a poc a poc de la cordialitat a una violència evident que accentua, encara més, l'arribada d'en Toni. Tot plegat, fins que la Raquel s'acaba adonant que fer allò que dicten les normes socials no sempre és el que ens fa més feliços.
  • Obra
    De com Suzanne no esperava ningú
    (2019) Artigau Queralt, Marc
    Una dona seu en un bar prenent una cervesa. Un nen entra al bar, se li acosta i seu amb ella. No han parlat mai abans, de fet la dona no sap res del nen. Però el nen l'ha vist sovint, sap que cada tarda seu a la mateixa taula. La dona no sap si el nen és real o un producte de la seva imaginació. Potser per això li confessa que cada tarda seu en aquella taula i rellegeix una vegada i una altra els textos d'un autor que ja és mort. L'autor està enterrat al cementiri del costat i, des d'on ella seu, el pot veure només alçant la mirada.
  • Obra
    L'home que no feia petons
    (2013) Artigau Queralt, Marc
    En un univers en què les paraules són letals com els petons, El noi –enamorat de La noia- té un poder misteriós: pot predir el futur si veu una persona ballant despullada. Així doncs, amb la promesa de llegir-li el futur, El noi fa ballar L’amiga i, traint-la, just quan ella ha acabat el seu ball, la mata violentament. Un cop morta, La noia usurpa la identitat de L’amiga i comença, amb El noi, una bonica història d’amor, paraules i punts suspensius que es veu estroncada just quan apareix La cosina de L’amiga, buscant-la. La cosina, però, s’assembla sospitosament a L’amiga i això és vist com un perill per El noi, que planeja matar-la després de fer-la ballar. Tanmateix, La noia, enamorada sobtadament de La cosina, impedeix que la mati i les dues proposen que sigui ell qui balli aquest cop. El noi, així, cau fulminat després del seu ball i La cosina li usurpa la identitat per començar una bonica història d’amor, paraules i punts suspensius amb La noia.
  • Obra
    Caixes
    Artigau Queralt, Marc
    En Pau i la Maria decideixen canviar de pis perquè la propietària del pis on viuen els fa la vida impossible. A partir d'un intercanvi accidental de caixes amb la Paula i en Mario -els veïns del sisè- durant el trasllat al pis nou, les vides dels quatre personatges queden íntimament lligades fins a tal punt que les seves identitats es confonen i es mesclen. D'aquesta manera, en Pau i la Maria passen els millors anys de la seva vida, teixint una relació a quatre i vivint la seva vida somiada a través de la vida d'en Mario i la Paula. Tot plegat, fins que en Mario -pilot- mor en un accident d'avió a l'aeroport de Lisboa i el somni s'estronca pels quatre.
  • Obra
    Caïm i Abel
    (2016-04) Artigau Queralt, Marc
    Caïm és fill d’una família pagesa de la Catalunya interior. El seu pare, un culer acèrrim, mor de forma prematura d’un càncer de pàncrees. Set, immigrant vingut de l’Àfrica per fer de temporer, ajuda a la família a ocupar-se del camp, per tal de poder enviar diners a la seva dona Maria, que s’ha quedat a càrrec d’un fill al seu país d’origen. En un inici, Set preveu treballar per la família de Caïm només de forma temporal. Tanmateix, un incident amb Jaume el Cuca –un home del poble que es va tornar boig per les bombes- fa que aquest s’acabi incorporant a la família de forma definitiva, tot convertint-se en la parella de Marga, germana de Caïm. Amb el temps, Marga i Set marxen a Barcelona a provar de guanyar-se la vida i Caïm també abandona la llar paterna per tal de convertir-se en funcionari, concretament en vigilant de frontera. Abel, al seu torn, és un taxista que viu a un indret indefinit de l’Àfrica. El seu pare, Set, fa més de dues dècades que va marxar a Europa, abandonant-los, tant a ell com a la seva mare, amb la promesa de lluitar per oferir-los un futur millor. Tanmateix, després del suïcidi de la mare, Maria, i d’un temps prolongat sense saber res del seu pare, Abel decideix travessar l’oceà en direcció a Europa per retrobar-s'hi, acompanyat de Lilith. Allà, però, un incident a la frontera, el porta a matar Caïm, convertit en vigilant. La retrobada amb el seu pare, per tant, es veu condicionada per aquest fet atroç. Caïm i Abel no és una història bíblica, sinó la història de dues famílies, de dues generacions consecutives que encarnen la ferida existent entre Europa i la resta del món.
  • Obra
    Les sense ànima
    (2009-11) Artigau Queralt, Marc
    Existeix un servei al qual poden recórrer els homes que se senten sols per tal de passar una nit amb nenes adolescents, que es prenen un medicament per tal de no assabentar-se de res. Als homes només se'ls permet dormir amb elles, mirar-les i abraçar-les, sense poder fer-hi més. A oferir aquest servei -inspirat en la novel•la "La casa de les belles adormides" de Yasunari Kawabata- s’hi presten les joves Minnie i Daisy. La primera dorm a una habitació d’hotel mentre l’Home despert se la mira i l’acarona. La segona es desperta al lavabo d’una estació de servei on coneix l’Home que espera, que menja una hamburguesa acompanyat d’una urna amb les cendres del seu pare, just la Nit de Nadal. Fascinat pel cos de Minnie, l’Home despert perd el control i està a punt d’ofegar la jove. L’Home que espera, al seu torn, també acaba fascinat per Daisy i, en conèixer de què treballa la jove, la busca per poder-hi passar una nit mentre ella dorm. Les dues històries són travessades per una tercera, la de les sense ànima, unes dones sense ombra que cada dia surten del mar i que a la nit hi tornen, per poder oblidar.
  • Obra
    Nduti
    (2014) Artigau Queralt, Marc
    En una distopia no gaire allunyada del món actual, un europeu d’uns seixanta anys viatja al cor d’Àfrica per comprar l’ombra d’una nena africana, Ntudi. La compra de l’ombra de la nena sembla l’única opció perquè la seva dona –europea, també, i terminal des que va perdre la seva- esquivi la mort. D'altra banda, amb els diners de la venda, la nena i la seva família podran prosperar. O almenys això diu Ntudi en un discurs d’agraïment a L'home que sembla après de memòria. Per facilitar la transacció i realitzar l’operació que deslligarà l’ombra del seu cos originari, una empresa regentada per un doctor i una doctora sense gaire escrúpols fa d’intermediària. Tot plegat en una regió on tots aquells a qui ja els han pres l’ombra són repudiats, marginats i, si convé, assassinats.
  • Obra
    E.V.A.
    Genebat, Cristina
    L’Àgata, actriu, acudeix al geriàtric on resideix la seva mare, una setmana abans d’estrenar E.V.A., un espectacle sobre el dolor que celebra els vint-i-cinc anys de la seva companyia, T de Teatre. La seva mare s’ha escapat del geriàtric, però ella sembla més preocupada per un problema a la veu –degut a un bloqueig emocional- que li impedeix cantar. La Lola, al seu torn, és una agent immobiliària de gran èxit professional, però que pensa que ha estat incapaç de prendre les seves pròpies decisions. La Clara pateix, d'altra banda, perquè la seva filla és a punt de marxar de casa, però també per una dolença física: una hèrnia discal. Finalment, la Paloma, anestesista de prestigi, dedica gran part de la vida a pal·liar el dolor dels altres però, en el fons, és ella qui, per por al patiment, ha decidit viure anestesiada. El dolor que l’hèrnia provoca a la Clara és el detonant perquè les quatre dones –antigues companyes de classe – coincideixin, trenta anys després, a l’hospital. I la Paloma, víctima de nombrosos abusos per part de la Clara durant l’adolescència, és qui, al quiròfan, l’anestesia, aconseguint, així, reparar el seu propi dolor.
  • Obra
    La força centrífuga
    (2013) Artigau Queralt, Marc
    Una matinada, L’home apareix en un petit pàrquing de la ciutat, aparentment per recuperar el seu cotxe, just abans de deixar-ho tot per anar-se’n a viure a Moçambic. Com que –segons diu- ha perdut el tiquet, desperta a un endormiscat vigilant, per tal de pagar el dia complet i així poder sortir del pàrquing. D’aquesta manera, L’home i El vigilant entaulen una conversa aparentment banal on L’home li confessa els seus motius per marxar a Moçambic –suposadament la insatisfacció laboral- i El vigilant li explica que té una filla, la Clara. Així, poc a poc, els dos homes van abandonant la banalitat per entrar en el terreny de la complicitat i les confidències. Tot plegat, fins que, a partir d’un innocent joc d’enginy –la dona i el pont- que El vigilant planteja, aquest acaba descobrint que el motiu real de la fugida de L’home és, en el fons, molt més sòrdid. Així, el desengany amorós que ha tingut amb la seva filla, La Clara –incapaç, tot i els anys de relació, de deixar el seu marit per ell- és el que realment ha empès L’home a fugir. El desengany amb la Clara que, ara mateix, es troba tancada dins el maleter del seu cotxe.