Marc Artigau Queralt

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1984. Dramaturg, poeta i novel·lista. Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Més enllà de la seva tasca estrictament literària, col·labora, també, en ràdio i premsa escrita. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Josep Pla 2019 per la novel·la "La vigília".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    L'home que no feia petons
    (2013) Artigau Queralt, Marc
    En un univers en què les paraules són letals com els petons, El noi –enamorat de La noia- té un poder misteriós: pot predir el futur si veu una persona ballant despullada. Així doncs, amb la promesa de llegir-li el futur, El noi fa ballar L’amiga i, traint-la, just quan ella ha acabat el seu ball, la mata violentament. Un cop morta, La noia usurpa la identitat de L’amiga i comença, amb El noi, una bonica història d’amor, paraules i punts suspensius que es veu estroncada just quan apareix La cosina de L’amiga, buscant-la. La cosina, però, s’assembla sospitosament a L’amiga i això és vist com un perill per El noi, que planeja matar-la després de fer-la ballar. Tanmateix, La noia, enamorada sobtadament de La cosina, impedeix que la mati i les dues proposen que sigui ell qui balli aquest cop. El noi, així, cau fulminat després del seu ball i La cosina li usurpa la identitat per començar una bonica història d’amor, paraules i punts suspensius amb La noia.
  • Obra
    La metàfora perfecta
    (2014) Artigau Queralt, Marc
    Una festa temàtica en una biblioteca on tots els convidats van disfressats d’escriptors. L’Oriol, un professor d’institut vestit de James Joyce, pren un llibre d’una lleixa i comença a llegir. Mentre ho fa, una desconeguda disfressada de Virginia Woolf el sorprèn tapant-li els ulls per darrere i, ambdós, comencen un breu flirteig. Poc després, la noia se’n va al lavabo a esperar-lo mentre ell descobreix, fascinat, que el que acaba de viure només ha passat en les pàgines del llibre que llegeix i que, per tant, la seva Virginia en realitat no existeix. O potser sí.