Jordi Mata Viadiu

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1966. Treballa a l'Administració pública. Ha escrit bàsicament novel·la, però també ha publicat llibres de poesia, teatre i narrativa breu. Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells el Sant Jordi.
Nom

Filtres

19972
Restablir filtres

Configuració

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    La picada de l'abella reina
    Mata Viadiu, Jordi
    En Felip retorna al poble on havia estiuejat de petit per assistir a l’enterrament del seu cosí Xavier, a qui no veia de feia anys. La mare d’en Xavier, la Carlota, li explica que el seu fill va ser trobat mort al llit, nu, cosa per la qual creu que va morir d’un atac de cor mentre feia l’amor. Segons sembla, com que la seva família és la més adinerada del poble, totes les noies li anaven al darrera, i ell no tenia cap problema per aprofitar-se'n. La Carlota, per tant, culpa el poble de la mort del seu fill. Però la germana d'en Xavier, la Teresa, explica que per culpa dels fums de la seva mare, ells se sentien molt sols, per la qual cosa en Xavier havia decidit marxar del poble. I la Carlota, per impedir-ho, va matar en Xavier injectant-li al cor una xeringa amb aire a dins. La Carlota, per tant, va assassinar el seu propi fill.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    L'orgia de Marsella
    Mata Viadiu, Jordi
    El 1772, el Marquès de Sade i el seu criat van disfressats a un prostíbul a gaudir de la sodomització d’unes prostitutes. Una d’elles, però, reconeix Sade perquè fa temps va estar a punt de matar una amiga seva. Sade i el seu criat aconsegueixen fugir, però són denunciats a la policia. A l’inspector Marais li interessa l’execució de Sade pels escrits altament revolucionaris que escriu, i és empès a fer-ho per Madame de Montreuil, qui està indignada amb Sade perquè ha seduït la seva filla petita, que a la vegada és la cunyada del propi Sade. Finalment, és condemnat a mort, però aconsegueix fugir acompanyat de la filla de Madame de Montreuil. Madame de Montreuil es desmaia en assabentar-se’n.