Manuel Dueso Almirall

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Sabadell, 1953. Actor, director, autor teatral i guionista televisiu. Llicenciat en Art Dramàtic en l'especialitat d'Interpretació per l'Institu del Teatre de la Diputació de Barcelona. És membre fundador del Teatro Fronterizo i les seves obres han estat sovint representades a diferents sales alternatives de Barcelona.
Nom

Filtres

2003 - 200912020 - 20231
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Mort ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Mata'm
    (2014) Dueso Almirall, Manuel
    L'Arnal és un home en edat de jubilar-se que s'ha cansat de viure. Ha tancat el bar que regentava des de feia molts anys i ha decidit que no vol viure més. En Bastero és un home d'uns seixanta anys que fa poc que ha sortit de la presó després de molts anys tancat per haver assassinat la seva dona. Després de tants anys reclòs, en Bastero no troba el seu lloc dins la societat i només té ganes de tornar a la presó. Per això l'Arnal i en Bastero decideixen fer un pacte: en Bastero matarà l'Arnal d'un tret i així tots dos se sortiran amb la seva.
  • Miniatura
    Obra
    Ahmed
    (2003) Dueso Almirall, Manuel
    Una dona relata com una bomba va caure damunt seu quan estava alletant el seu fill Ahmed i els va matar a tots dos. Només van romandre les dues mans del nen transformades en dos trossets de carbó. Al llarg del monòleg la dona expressa l’odi cap aquells que calcen sabates cares, que maten per la por de perdre el que han robat, i avisa dels possibles efectes que pot provocar el carbó en el qual s’han transformat les mans d’Ahmed si crema.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Sara i Simon
    (1994) Dueso Almirall, Manuel
    Sara i Simon és una història d'amor. Cada personatge estableix amb els altres una relació amorosa particular. Un proxeneta i comerciant d' heroïna (Brando), un transvestit (Sara) i un toxicòman fill d'una família burgesa (Simon) són víctimes del virus de la Sida. El drama presenta les seves extraviades vides, la relació amb alguns familiars, l'hospitalització i la mort. La mort no és tractada de forma traumàtica, sinó com un pas cap a un altre lloc: ha valgut la pena viure.