Rosich, Marc2024-04-042024-04-0420162021-102024-03-19https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5556Una noia xopa, que acaba de sortir del mar, es dirigeix a la gent que l'observa. Ha vingut en una barca, juntament amb altres refugiats. Ja no té equipatge, ni tan sols el bolígraf que duia i que ha hagut de llençar a l'aigua a mig trajecte. És per això que demana un bolígraf a les persones que l'observen. Perquè necessita fer una llista de les coses que no vol oblidar: l'adreça de casa seva (encara que ja no existeixi ni casa seva ni tan sols el carrer), el correu electrònic del seu germà i el nom dels seus fills.704 p.MonòlegRefugiatsUn bolígrafObra