Gisbert, Joan Mauel2018-11-072018-11-0719842004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4320Un professor de cant dóna l'última lliçó a una prometedora soprano, abans que aquesta debuti al Liceu amb “Lucia di Lammermoor”. El professor ha dedicat la seva vida a la memòria d’una altra alumna seva que morí inexplicablement després de debutar també amb aquesta òpera, i creu que podrà comunicar-se amb ella a través de la seva alumna actual. El dia de l’estrena, mentre espera per sortir a cantar el tercer acte, la soprano cansada de l’actitud del seu professor, li intenta fer entendre que és ella qui canta i no la seva antiga alumne. El professor l’amenaça, i li diu que únicament és gràcies a l’energia que ell li transmet que ella és capaç de triomfar. La soprano marxa a cantar una mica preocupada i en arribar al mi bemoll final, fa un horrible crit i es desmaia. El professor intenta reanimar-la al camerino, però la història es repeteix i la prometedora soprano mor.102 p.AprenentatgeCreació artísticaDramaMemòriaMortPassat / presentTeatre breuObra