Gisbert, Joan Mauel2018-11-072018-11-0719832004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4323Un pintor mediocre al punt més baix d’una crisi creativa, rep la visita d’un home que li encarrega el retrat d’una misteriosa dama (sord-muda de naixement, no pot veure la llum del sol, ...). Amadeu, convençut per la seva amant, accepta l’encàrrec, però quan intenta pintar la dama, a part de quedar fascinat per la seva mòrbida bellesa, no es capaç de copsar-li el rostre. Obsessionat per la dama i el seu rostre canviant, l’artista entén que a tota la seva obra no hi ha res de viu, que tot és mort. La dama besa Amadeu que a partir d’aquell moment pinta el retrat a ulls clucs. L’amant trobarà Amadeu mort i el quadre acabat: el rostre de la dama, era el de la mort.30-48Creació artísticaDramaMisteriMortTeatre breuObra