Alberola Ortiz, Carles2019-11-052019-11-0520042004-012019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4536La Sofia i l’Encarna fa anys que són companyes d’habitació en una residència per gent gran. Són amigues i entre les dues s’ajuden mútuament a conservar les esperances: tenen l’objectiu d’acabar un trencaclosques, cosa que cap dels seus companys ha pogut fer abans que els atrapi la mort. Així, miren de fer passar l’amargor de saber-se inútils i una nosa pels altres, els seus parents. Gràcies a la Iolanda, però, una jove i nova assistenta, hauran de fer front a la seva realitat: una s’inventa que el fill la ve a veure sovint, i l’altra es reafirma que no li fa gens de falta. Tot són mecanismes per matar la soledat i sobreviure-hi, però s’adonen que només necessiten la seva amistat.206 p.AmistatMortVellesaMemòriaSolitudObra