Buchaca, Marta2020-01-282020-01-2820162019-012019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4643L'exalcalde recull totes les seves pertinences del seu despatx. La seva dona el truca i, mig discutint-se, li acaba demanant que s'endugui el quadre de Picasso que hi té penjat. Ell és reticent, però l'acaba despenjant. Entra la nova alcaldessa amb una capsa i comença a deixar les seves coses al despatx. Tenen una conversa d'estira i arronsa però de portes endins. S'evidencia el pas d'una era a una altra, marcada per noves polítiques i per un tarannà diferent: ell té comptes oficials a les xarxes socials, mentre que ella hi participa activament i a títol personal, mostrant-se propera. Ell veu un missatge i, content, li demana una "selfie". Ella hi accedeix. Ell li diu que miri el mòbil: notícia bomba. Han trobat una piulada de fa més de 5 anys on ella deia que tenia un negre al costat, al metro, i que és veritat que fan una olor diferent. S'enfonsa, no es creu que hagin trobat una piulada de fa tant de temps, però no llença la tovallola i seguirà lluitant per mantenir-se al cim de la seva carrera. L'exalcalde marxa airós, content del rebombori que el seu equip ha causat. L'alcaldessa es revenja: avisa que l’aturin davant dels periodistes, ja que du el Picasso sota el braç.431PolíticaXarxes socialsHipocresiaFamíliaPeriodismeObra