Galán, Marta2024-07-032024-07-0320172022-01-112024-05-30https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5588A partir de l’actualitat política catalana de l’últim trimestre del 2017, el Teatre Lliure va demanar a onze dramaturgs/ues que escrivissin una peça d’un màxim de deu minuts sobre el procés independentista català. Cada peça havia de comptar amb un màxim de tres personatges.La Núria, l'actriu, pren la paraula. Partint de la imatge del cavall blanc penjat cap per avall del pont de Petrograd i de la dona que cau al buit a la pel·lícula "Octubre", de Serguei Eisenstein, la Núria reflexiona sobre l'ús sistèmic de la violència i la força al llarg de la història. Parla de com aquesta força ha estat emprada des de la masculinitat i la virilitat, de què ha implicat la manca de dones en posicions de poder i de com n'és d'important posar en dubte els discursos basats en grans conceptes com la història o els déus. Tot seguit, l'actriu es posa una màscara amb la cara de l'autora i explica la paradoxa que va viure aquesta després de votar el dia 1 d'octubre. Relata com es va sentir quan va prendre consciència que la seva mare, -la família de la qual havia tingut el català com a llengua materna durant generacions-, per circumstàncies vitals i de context, va utilitzar el castellà per relacionar-se amb ella. Això la impulsa a trucar-li i entendre el perquè d'aquesta situació.128 p.1 d'octubre de 2017Procés catalàLlenguaObra