Vàzquez Ila, Gerard2018-11-072018-11-0719972004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3439Una dona amb un barret blanc seu en una cadira de vímet. Darrera seu, dos homes són al terrat d'una casa vella; han sortit per defugir la calor de l'habitació on eren, en companyia d'una prostituta. Un té vertigen i no gosa apropar-se a la baranna; l'altre sembla perdut en el "vertigen" de la memòria: creu que està dins l'oceà buscant el barret blanc d'una dona que viatjava en un vaixell, el Hadassà. El seu viatge al passat és tan fort que, a voltes, aconsegueix arrossegar l'amic, que accedeix a "jugar" amb els records. L'amic, però, no acaba de desprendre's del tot del present i, neguitós, decideix apropar-se a la dona que seu a la cadira de vímet i demanar-li que l'ajudi a treure el seu amic del deliri en què es troba. La dona es diu Hadassà i assegura que el que duu al cap no és una pamela blanca, sinó un salvavides…EsperaIncomunicacióMemòriaRealitat / FiccióSolitudTeatre de l'AbsurdTempsObra