Artigau Queralt, Marc2020-01-072020-01-0720132019-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4607* L'espai indefinit podria ser una casa amb jardí i biblioteca. * Tot i que l’obra només requereixi un actor i dues actrius, una de les actrius dobla personatge i fa de L’amiga i La cosina.En un univers en què les paraules són letals com els petons, El noi –enamorat de La noia- té un poder misteriós: pot predir el futur si veu una persona ballant despullada. Així doncs, amb la promesa de llegir-li el futur, El noi fa ballar L’amiga i, traint-la, just quan ella ha acabat el seu ball, la mata violentament. Un cop morta, La noia usurpa la identitat de L’amiga i comença, amb El noi, una bonica història d’amor, paraules i punts suspensius que es veu estroncada just quan apareix La cosina de L’amiga, buscant-la. La cosina, però, s’assembla sospitosament a L’amiga i això és vist com un perill per El noi, que planeja matar-la després de fer-la ballar. Tanmateix, La noia, enamorada sobtadament de La cosina, impedeix que la mati i les dues proposen que sigui ell qui balli aquest cop. El noi, així, cau fulminat després del seu ball i La cosina li usurpa la identitat per començar una bonica història d’amor, paraules i punts suspensius amb La noia.307 p.FantasiaCiència-ficcióLiteraturaTriangle amorósIdentitatViolència masclistaAmorFuturObra