Mestres Emilió, Albert2019-05-132019-05-132007-112019-05-09http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4394Els personatges són vuit i la majoria no tenen un gènere assignat. Els quatre músics no tenen especificació de gènere: violí, violoncel, percussió i piano.Hi ha dos morts al terra, dos cossos tapats amb mortalla. Dos germans: un és titllat pel Senat de terrorista i l'altre de demòcrata. Antígona, filla d'Èdip, té clar i defensa a ultrança compartir l'amor i no l'odi ja que creu que «al regne de la Mort no hi ha demòcrates ni terroristes», i que el que ha de prevaler per sobre de tot són les lleis eternes i naturals. El Senat, però, és partidari que no es pot estimar l'enemic sense trair la pàtria, i portarà les seves lleis fins les últimes conseqüències. Panxo/Panxa és del parer del Senat i malgrat no raonar l'opinió n'és el braç executor i és qui mata Antígona. Èdip, vell i cec, és obligat a marxar a l'exili ja que a Tebes no hi ha lloc pels que no compleixen les lleis interpretades per la majoria.5-28 p.AntígonaTebes (ciutat antiga)PolíticaÈdipDemocràciaExiliObra