Joanmiquel, Ferran2020-05-262020-05-2620142014-072020http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4747L'autor obre la peça donant "gràcies a Koltès pels seus boscos i a la P.J. Harvey per la seva agitació". I exclama: "que el feixisme no sigui mai més una opció".Un home jove, que no arriba a la trentena, reparteix fulletons de propaganda electoral. Ningú no li fa cas, fins que sembla que s'atura un home i l’hi explica tot. Que ell també era així, que no li interessava la política, fins que li van donar un fulletó del partit i s'hi va sentir més que identificat. I ara hi treballa. Perquè no pot ser que ens venguessin el discurs que havíem d'estudiar, formar-nos, tenir dos o més carreres i que ara no hi hagi feina. Que estem desemparats. Que és culpa de tota aquesta gent de fora que ha vingut per quedar-se i rebre els ajuts que ens haurien de pertocar. I això no pot ser. Perquè aquesta gent de fora et fa treure el pitjor de tu, i justament per això se n’haurien d’anar. S’ha acabat la festa.413Crisi econòmicaFeixismeHomosexualitatHomofòbiaIntolerànciaXenofòbiaMonòlegObra