Aymar Ragolta, Àngels2018-11-072018-11-07200020022004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3934Un grup de persones coincideixen al restaurant Magnòlia Cafè, nom que prové del fet que al mig del patí hi ha una gran magnòlia. Entre els clients hi ha un matrimoni burgès que és a punt de fer aigües, tres amigues que fa molt de temps que no es veuen, una fotògrafa i un periodista que està col·laborant en un llibre seu, un músic que amenitza les vetllades i una cambrera de qui està enamorat, un home misteriós que va prenent notes, i la propietària del restaurant. Al llarg de l’obra sentim retalls de converses dels diferents comensals que ens permeten descobrir què pensen i què senten. Tots acaben al voltant de la magnòlia, ja que segons una llegenda, si penses un desig mentre li tires un collaret, el desig es complirà. Al final de l’obra, però, descobrim que són un grup d’actors assajant una obra que es basa en bona mesura en la improvisació. L’home que prenia notes era el director, que s’apuntava comentaris a fer un cop acabat l’assaig.9-69Convencions socialsCreació artísticaDesigDramaIncomunicacióInfidelitatPares / fillsPersonatges urbansPorTeatre dins del teatreObra