Clua, Guillem2019-11-052019-11-052006-102019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4537L'habitació només està il·luminada per la llum de la ciutat que entra per la finestra. Al sostre i a les parets, petits estels adhesius brillen en la foscor, creant un cosmos artificial i fluorescent. El regal és un feix de llum, quinze petits estels que conformen la constel·lació d'Andròmeda i que, en girar, generen una misteriosa remor còsmica.És el dia del seu aniversari i el nen, en la foscor de la seva habitació, juga, com de costum, amb ell. L'home, d'uns 60 anys, li dona el seu regal: una caixa plena de llum que conté la constel·lació d'Andròmeda, i li diu que demani a la seva mare que aquesta nit, ja que és el seu aniversari, no surtin a sopar i es quedin amb ell. Però la mare, empesa pel so del clàxon que fa sonar el pare, finalment li fa un petó i el deixa. L'home li diu que, quan sigui gran, pujarà a una nau espacial i serà la primera persona que visitarà Andròmeda: "Estaràs sol, però veuràs coses meravelloses". I, mentre el nen somriu i mira fascinat el seu regal, a l'home li cau una llàgrima.151 p.MàgiaPares / fillsFuturTeatre infantilTeatre breuObra