Aymar Ragolta, Àngels2020-05-082020-05-082020-05-05http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4731SOLAVAYA, és una expressió que ve dels antics camperols cubans. El mussol era considerat un ocell de mal averany, i quan el sentien cantar pronunciaven aquesta paraula per fer-lo marxar. Actualment s’utilitza quan es vol abreujar un mal moment, per combatre els maleficis i per allunyar la mort. Quan passa un cotxe fúnebre, per exemple, els cubans se senyen tot dient: “¡Solavaya, que se vaya!” També és el títol d’una antiga cançó de Sonora PonceñaEl Pare és un professor d'universitat cubà, exiliat en un poblet a la frontera entre els Pirineus catalans i francesos. La Mare, ara mestra jubilada, també és va exiliar amb ell. El Pare està molt malalt i espera un trasplantament. La Mare en té cura i li aixeca la moral. A Cuba van ser humiliats i torturats pel règim i els veïns, però els seus fills no ho saben. Amb ells ara també hi viu l'Anna, músic i concertista professional, que ha vingut una temporada per donar-los un cop de mà amb les cures. Finalment arriba el Martí, l'altre fill, arquitecte enfeinat. En principi ve a casa els pares per fer el relleu a la seva germana, però el cert és que té altres plans: viatjar a Cuba. El Martí té ple de preguntes sense resposta, i necessita saber.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainCubaEmigrarFamíliaDependènciaMalaltiaObra