Ramos, Alberto2021-01-142021-01-142015-102016http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4915Aquest text és resultat del III Laboratorio de Escritura Teatral de la Fundación SGAE.Un boiximà mor al Kalahari sud-africà el 1830 de pulmonia i és desenterrat, dissecat i embetumat fins que, el 1916, acaba exposat al Museu d’Història Natural de Banyoles. Això no obstant, la moralitat dels catalans canvia i, l’any 2000, en considerar-se poc ètica la seva exhibició, el boiximà és expulsat del museu i enterrat una segona vegada a Botswana. Tanmateix, en ser tan lluny de la seva tomba original, el boiximà aconsegueix desenterrar-se ell mateix per tornar al Kalahari i retrobar-se amb els seus. Però el 1847 els colons europeus van convertir la seva terra en un camp de mort i extermini i, quan hi torna, ja no hi queda res. Així, el boiximà decideix tornar a Catalunya, buscar feina i esdevenir un català de ple dret. D’aquesta manera, comença un periple per terres catalanes fins a acabar trobant el seu lloc al monestir de Montserrat.568 p.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainMonòlegRacismeEurocentrismeBanyolesComèdiaCatalunyaObra