Comamala Valls, Romà2018-11-072018-11-07198519862004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3750-Aquesta "Antígona" conté nombroses diferències amb l'obra del mateix nom de Sòfocles: Antígona apareix més sola que mai, sense el suport i la comprensió de ningú, excepte els de la seva germana Ismene al final de l'obra; Antígona dubta constantment sobre si les decisions que ha pres són o no les correctes; el cor grec ha estat substituït per un grup de policies; Tirèsias ha recuperat la visió, cosa que li ha fet perdre els seus poders endevinatoris; etc. -Altres personatges: cor compost per policies. -Aquesta obra és una recreació de la tragèdia homònima de Sòfocles. -L'autor concep l'espai escènic com un joc d'escales i cortines. Num. homes actors: 9. Num. dones actrius: 4. Num. altres: 1.Creont, rei de Tebes, prohibeix sota pena de mort enterrar Polinices, qui ha mort atacant la ciutat. Antígona, germana d'aquest i que ha estat detinguda mentre l'enterrava, justifica el seu acte apel·lant al dret de qualsevol ànima a descansar en pau. Creont s'adona que aquest acte qüestiona la seva autoritat i, per intentar convèncer-la que es retracti, envia Hemó, promès d'Antígona, Eurídice, mare d'aquest, i Tirèsias, antic endeví que ha perdut els poders, a parlar amb ella. Després d'uns moments de dubte, Antígona no es fa enrere i és enviada a la mort.138 p.AdaptacióCovardiaDignitatFamíliaMiteMitologiaMortPoderReligióTragèdiaObra