Aymar Ragolta, Àngels2020-04-292020-04-29http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4727El personatge no té gènere definit.Una persona fa una conferència. Explica la seva experiència en arribar al destí d'acollida, i el curiós fenomen que li va passar a la llengua. Al principi no entenia res; tenir dues llèngües dins la boca li provocava un garbuix mental i entortolligar-se cada dos per tres. Hi havia una rivalitat entre les dues llengües, creia que havia d'escollir constantment i, per tant, deixar-ne una de banda. Un dia va anar a la biblioteca a trobar el remei, i una bibliotecària li va ensenyar un llibre clandestí. No sabem ben bé què hi deia, però després d'aquell dia tot es va capgirar: tenir dues llengües ja no era un problema, sinó tot al contrari. Tenir dues llengües li permetia percebre els sabors des de dues perspectives diferents. Ja no en concebia una millor que l'altra, ni més útil. Cadascuna era diferent, i les podia utilitzar juntes o per separat, com més li convingués.Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 SpainLlenguaEmigrarDescobrimentDesdoblamentMonòlegObra