Pedrolo Molina, Manuel de2018-11-072018-11-07195719992004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4358En Pap, en Fem i la Sex, viuen tancats en una habitació on només hi ha dos ulls de bou, la porta d’un ascensor i un munt de runa. Els seus records anteriors al moment d’entrar a l’habitació són confosos i discuteixen constantment sobre com era l’home que els va portar, si van arribar junts o separats, si hi ha més gent en altres pisos, etc. La seva feina sembla que consisteix en anar triant objectes del munt de runa, i quan per l’ull de bou veuen que des de dalt llencen runa, llençar-la també ells. Per tal que passi alguna cosa i no viure tancat, en Fem decideix no llençar la runa quan sigui el moment per veure si ve algú a veure que passa. A pesar de la por dels altres dos ho aconsegueix, però quan l’ascensor es para al seu pis, el Pap i la Sex es repengen a la porta perquè aquesta no pugui obrir-se. Uns segons més tard l’ascensor continua amunt i tot resta igual.424 p.ConvivènciaCuriositatExistencialismeIdentitatIncomunicacióLlibertatMemòriaPorSupervivènciaTeatre de l'AbsurdObra