Vergés Vilella, Sadurní2019-12-172019-12-1720172019-022019-12http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4580No hi ha un número determinat de personatges, ja que l'obra està composta de moltes escenes i cada rèplica només té un guió al davant, no un nom de personatge. Per tant, és possible que siguin des de dos personatges fins a una trentena, depenent de si entenem que els mateixos personatges es van repetint o si decidim que són diferents a cada escena. La dramatúrgia deixa oberta explícitament aquesta interpretació.Obra composta per vint-i-dues microescenes —diàlegs i monòlegs— aparentment independents, però que en realitat estan connectades a partir de diversos eixos temàtics que es van repetint —el desig, la insatisfacció, la relació amb el propi cos i amb el cos dels altres, la ceguesa (tant real com metafòrica), allò que sentim però no gosem dir—. Mitjançant una poètica fragmentada, les escenes se succeeixen amb un ordre subvertible segons el criteri del director, ja que des de la dramatúrgia es dona llibertat per canviar-ne l’ordre, afegir materials, etc. Es tracta d’una exploració textual i escènica que s’endinsa en l’humor negre, el diàleg poètic i el monòleg confessional, tot convenientment regat amb unes gotes de deliri i d’absurd.75DesigSexeCiènciaÈtica científicaMalaltiaIdentitatObra