Alsina Ferrer, Laia2022-01-102022-01-102021-06http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5124Un dels intèrprets de l'obra cal que sigui guitarrista i cantant. Tot i que per a l'obra només es necessiten un actor, una actriu i un cantant, aquest últim interpreta dos personatges, un home i una dona. El cantant pot ser, per tant, una cantant indistintament.Després de la pluja, una pluja negra d’aquelles que amara desagradablement els mitjons i resulta impossible treure’s la mullena de sobre, un nen i una nena esperen que arribin els primers raigs de sol que acabin amb anys de guerra i de conflicte polític. Perquè, de fet, segons el que els han ensenyat a l'escola, la pluja sempre és perillosa i només porta al desastre. Tanmateix, quan per fi arriba el sol que esperaven, s'adonen que aquest pot ser més perillós que la pluja, ja que pot cremar-los tant la pell com les còrnies. Només l'arribada d'una nova mestra a l'escola -que els allunya dels llibres i fa que comprenguin el món per experiència pròpia- afavoreix que els nens descobreixin que la pluja no és sempre ni perillosa ni negra, sinó que pot ser transparent, o de tots colors, i que pot conduir cap a un canvi social o cap a la revolució.EducacióRenovació pedagògicaTeatre políticSegle XXDrama històricEls colors de la plujaObra