Sarrias Fornés, Mercè2019-05-172019-05-1720072007-022019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4405Obra escrita per al Projecte T-6 del TNC, acollida a la Sala Tallers. A l’escenari alguns dels objectes necessaris per recrear l’ambient de cada escena. Hi ha taules i cadires de despatx, una taquilla del dipòsit de la grua, un futon, un sofà doble, butaques, taules, cadires i un televisor. Els personatges conflueixen en l'escenari però habiten espais diferents. Un focus els dona l'entrada. S'intueixen terceres persones, per sons o ombres, però no es fan presents.La Marta té quaranta anys i una filla adolescent amb qui no se sap comunicar, amb una relació constant d’estira i arronsa i xantatge emocional; també té un ex-marit que sempre aprofita per donar-li lliçons d’ètica i retreure-li el seu càrrec pseudo-polític. Cada dos per tres, la grua se li endú el cotxe, fins que acabarà fent-se amiga de la noia que hi treballa. Per aconseguir comprar-se una moto, la filla s’inventa que s’ha embolicat amb el professor de literatura, però resulta ser mentida. La Marta s’adonarà que aquest professor li agrada, i per fi començarà a sortir d’aquest estat caòtic: sortirà amb ell, sabrà dur la relació materno-filial i acabarà acomiadada de la feina. Sembla que l’estrès ha passat i tot s’ha anat posant a lloc, per estrany que pugui ser.206 p.AmorPares / fillsAngoixaObra