Nolla Gual, Enric2018-11-072018-11-0720032004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3355Una dona estrangera fa hores extres amb la fotocopiadora mentre tots els altres treballadors de l’empresa ja han plegat. Parla amb una altra persona, sembla que imaginària, la seva substituta, i li diu tot el que ha de fer per passar inadvertida i esdevenir una més del país i del lloc on li ha tocat viure. Ella afirma que ha aconseguit transformar-se i oblidar la seva raça (negra) i la seva memòria (el poble africà on va néixer i el tracte vexatori que va rebre en arribar a aquest país), però quan la feina a la fàbrica comença de nou, ella esdevé de nou aquella altra dona que havia aconseguit oblidar i es despulla. Es resisteix a vestir-se tot i la imminent arribada d’altra gent perquè per primer cop amb molt de temps se sent còmoda amb aquesta nova aparença, és a dir, amb ella mateixa.67DramaFamíliaMarginalitatMigracióMonòlegRacismeSofrimentSolitudTreballViolacióObra