Capellà, Llorenç2018-11-072018-11-0719852004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4047En un espai atemporal es troben una Dona, un Home, un Vell i una Vella. La Vella és la persona en què la Dona es convertirà amb el pas dels anys; l'Home és el gran amor frustrat de la Dona i el Vell l'home amb qui la Dona finalment acabarà. El record d'una nit d'estiu, on una orquestra tocava un pasdoble, engega un espiral de retrets entre els personatges: la Dona i la Vella retreuen a l'Home que es morís i que per tant la seva relació s’acabés i al Vell, la infelicitat que els ha ocasionat durant els anys que han compartit. La Vella també presencia com el seu jo de temps enrere s'avergonyeix del que ha esdevingut.29DramaDualitat (de l'ésser humà)IncomunicacióJoventutMortNostàlgiaPassatSolitudTeatre de l'AbsurdVellesaObra