Batlle Jordà, Carles2019-05-032019-05-0320132014-042019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4382Dramatització del mite de Perseu a partir de l'obra espriuana, seguint els seus passos com va fer amb Antígona i Fedra. Els textos de partida provenen majoritàriament de Les roques, el mar i el blau, rèpliques d'Una altra Fedra, si us plau, i alguns poemes dispersos de Cementiri de Sinera. Segueix Espriu en l’ús de diferents nivells dramàtics, l’aparició de personatges sinerencs i també el to que travessa l’obra. Arístocles és el nom del vell pescador d'Ítaca de Les roques i el mar, el blau, d'Espriu (1984). Serveix d'enllaç de les proses de tota la primera part de l'obra i ell mateix es presenta al públic com a titella, i a l'autor com al titellaire que el mou. A la peça de Batlle, Arístocles, titella i titellaire alhora, queda fragmentat en tres veus a manera de cor antic, responent alhora a la forma polifònica del rapsode.Arístocles, fent de ventríloc com a veu narradora i desdoblat 3 vegades ell mateix, essent alhora titella i titellaire, explica al públic sinerenc, que va comentant la jugada, el mite de Perseu: Acrisi, rei d'Argos, sap per l'oracle que el seu futur net el matarà. Així doncs, tanca la seva filla Dànae en una torre; però, Zeus, encisat, es converteix en una pluja d'or i penetra la cambra, caient sobre la princesa i concebent Perseu. Acrisi, un dia, sent plorar el nen, i, enfadat, fa llençar net i filla al mar dins una caixa de fusta. Però els corrents els portaran a Sèrifos. Perseu, ja fet un home, promet a Polidectes el cap de la Gorgona Medusa. Hermes li deixarà una espasa corba, i Atena un escut brunyit, però haurà d’anar a veure les Graees, germanes de les Gorgones. Les venç enginyosament: li diuen on trobar Medusa i li donen un casc invisibilitzador, unes sandàlies alades i un sarró màgic per posar el cap del monstre. Perseu matarà Medusa, i de tornada cap a casa salvarà, a Etiòpia, la princesa Andròmeda del drac a qui el seu pare l’ha ofert, matant-lo en ensenyar-li la testa de Medusa, que petrifica. Un cop retornat a casa, decideixen juntament amb Dànae retrobar-se amb Acrisi, ja vell, i fer les paus. Quan arriben coincideix que se celebren uns jocs. Perseu hi participa i deixa tothom bocabadat, llança el disc tan lluny que va a parar entremig del públic, sobre un ancià: Acrisi, encara desconfiat, s’havia camuflat entre la massa. L’oracle es compleix, però alhora, com bé diu Arístocles, “els homes sempre som responsables dels nostres actes”.169 p.Personatges míticsDestíPares / fillsReescripturaMetateatreTeatre breuObra