Portell, Sebastià2021-01-122021-01-122012-042013-11http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4903Vilamar del Migjorn és un poble d’interior que té far, però no té costa, no té mar, però té un torrent. Tanmateix, els seus habitants s’empenyen a creure’l un poble mariner, així com les seves dones s’entesten a viure per esperar uns homes que mai no arribaran. D’aquesta manera, no tornarà el fill de Catalina –vídua i ja gran- que acaba de morir a la guerra, però tampoc no tornarà l’home de Magdalena, faroner pel qual ella va deixar la ciutat i que li escriu cartes des del camp de batalla. El marit d’Immaculada, d’altra banda, tampoc tornarà al seu costat, potser perquè mai no hi va ser i potser perquè, si va marxar a la guerra, va ser, precisament, per fugir d’ella. Finalment, l’home que espera la jove Esperança –la seva esperança, un fill del seu ventre- tampoc no arribarà mai, i és que el seu marit –l’únic que no ha marxat a la guerra, ja que l’han donat per inútil- no l’hi pot donar.46 p.DolAbsènciaGuerraCondició de la donaMarObra