Rosich, Marc2020-01-282020-01-2820072020http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4633Per a Cristina Gàmiz i Neus Quimasó.La Dona de negre diu al públic que aprofiti la representació per riure tant com puguin ja que, quan siguin a casa, sols, només podran somriure. Tot seguit la Dona de gris li diu a la Dona de negre que posa massa èmfasi en la paraula "solitud" i que abans ho feia millor. La Dona de negre replica que abans hi havia públic. La Dona de negre explica que un dia va rebre una carta on li deien que té un somriure contagiós. La Dona de gris li diu que ara sí que li ha agradat i, dirigint-se a públic, diu que les dues estan fartes de focus i de responsabilitats.100 p.Teatre breuSolitudMetateatreObra