Teixidor Martínez, Jordi2018-11-072018-11-0719902004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4274-Altres personatges: un cor i un grup de soldats. Num. homes actors: 5. Num. dones actrius: 4. Num. altres: 2.Després que Antígona i Ismene hagin estat detingudes per haver enterrat Polinices, cosa que Creont havia prohibit taxativament de fer, les dues noies són condemnades a mort. Ara bé, quan Creont s'adona que l'únic que aconsegueix intentant governar de la forma que ell creu més justa possible és que tothom el temi i l'odiï, decideix perdonar Antígona i Ismene i deixar el poder. Llavors, però, Lamac crida les forces armades i avisa Creont que les lleis estan fetes per tal que s'acompleixin, i que si ell no ho fa, ja s'encarregarà ell mateix de fer-ho. Davant aquesta amenaça, Creont i Lamac acorden que només mori una de les noies, la qual resultarà ser Antígona, cosa que també provocarà la mort d'Hemon, fill de Creont i promès d'Antigona. El destí, per tant, s'acaba acomplint.60AntígonaConflictes socialsCulpaDignitatFamíliaMortPares / fillsPersonatges míticsPoderPolíticaRecreacióTragèdiaCreontObra