Hibernia, Eva2021-11-052021-11-0520202021-10-25http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5079L'obra s'inscriu dins un projecte d'investigació sobre l'Hades i la seva vinculació amb la contemporaneïtat. En concret, es tracta de la creació conjunta de la peça de videoart 'De noche todas las pieles son azules', que recull les aportacions de deu dramaturgs i que es va projectar durant el Festival Grec de 2020.Dues dones es troben al fons d'una piscina buida, però s'hi refereixen com si es tractés d'una gran mansió. Una és la deessa Persèfone, ja vella, i l'altra una poeta jove, morta, que no recorda el seu nom ni com va perdre la vida. Es donen la benvinguda en l'espai de fisonomia canviant on coincideixen i maten el temps dialogant sobre els passats respectius, recuperant imatges evocadores d'una memòria fragmentària.Attribution 3.0 SpainTeatre breuAudiovisualInfernMitologiaVideoartVida / MortObra