Clua, Guillem2023-09-122023-09-1220162020-042023-09-05https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5505En Ramon, de trenta-cinc anys, ha anat a casa de l'Amèlia, de seixanta, perquè aquesta li imparteixi classes de cant, ja que d'aquí a poc temps se celebrarà un memorial per commemorar el primer aniversari de la mort de la seva mare i hi vol cantar una cançó que ella li cantava de petit. L'Amèlia fa poc que ha perdut el seu fill en un atemptat contra una discoteca gai. Aquest fet els porta a tenir una conversa emocionant sobre el dol i la pèrdua. Quan s'ha creat una relació de confiança entre tots dos, el Ramon decideix confessar. Ell era la parella d'en Dani, el fill de l'Amèlia, i el memorial que prepara no és per la seva mare sinó per en Dani. Feia tres anys que estaven junts i havien decidit casar-se. De tot això l'Amèlia no en sabia res. L'únic que sabia era que poques hores abans de l'atemptat, en Dani li havia dit per primera vegada que era gai i ella no havia sabut com reaccionar.605 p.HomofòbiaTerrorismeParellaPares / fillsObra