Cabré Masjuan, Toni2019-07-032019-07-03200220022019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4468S'escenifica la seducció absurda d'un matrimoni que dialoga entre el desig i la impotència, condicionats pel passat, per la impossibilitat de disfressar-lo. La cadira de rodes sempre mirarà cap al públic.Ella intenta seduir-lo i ell s'hi nega. D'ençà l'accident que cap dels dos no és el mateix. Ella fa que s'acostin, cadascú a la seva pròpia cadira: ella asseguda en una de normal, ell en una de rodes. Ella li parla dels bons temps junts, de quan es van conèixer, de quan ballaven, de quan ell conduïa i ella es feia l'adormida, o paraven i feien l'amor. Però el dia de l'accident no van parar. Ell esclata, s'aixeca i li diu que prou, que no estan bé, i que no poden fer com si res. L'agafa en braços i l'asseu a la cadira de rodes. Ella li diu covard, i ell abaixa la mirada.p. 29-32AccidentParellaSexualitatDrama psicològicObra