Cunillé Salgado, Lluïsa2019-06-052019-06-0520112017-102019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4436L'obra va encapçalada pels versos següents: "Em plau, la son, i ser de pedra, més, mentre el dolor i la vergonya dura; no veure, no sentir, m'és gran ventura; i parla baix, no fos que em despertés." Michelangelo Buonarroti (Traducció de Narcís Comadira)Una parella formada per una Dona Gran i un Home Gran parlen del passat. Ella, asseguda al costat d'una finestra, es retreu a si mateixa i al seu marit que no van ser capaços, anys enrere, d'enderrocar el govern. Ell argumenta que, com a mínim, van aconseguir avançar les eleccions, però ella considera que van ser uns covards. Dels antics companys de la parella, alguns no recorden o no volen recordar res del passat i d'altres estan malalts o ja són morts. El fill de la parella no els va a visitar mai i el pare decideix trucar-li. El fill respon que està molt enfeinat i que, quan pugui, hi anirà. Finalment, l'home va a preparar el sopar i la dona segueix asseguda, mirant per la finestra, mentre a la televisió de la sala s'hi emet una manifestació amb càrregues policials i una persona cremant a terra.398 p.TempsPassat / presentPares / fillsTeatre breuVergonyaTeatre políticObra