Gallego, Rafel2022-07-152022-07-15201920192022-07-06https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5288Una dona es presenta a un bar i demana un whisky. De seguida estableix una conversa amb el cambrer i li explica que ha quedat amb algú, i li diu que habitualment té moltes cites. Tots dos són cinèfils i a mesura que van parlant es van responent amb frases famoses de pel·lícules de tots els temps. Al cap d'uns dies la dona torna al bar i li confessa al cambrer que en realitat es guanya la vida com a «malastruga» en un casino, és a dir, quan un client està de ratxa i guanya molts diners ella s'hi acosta perquè li passi alguna desgràcia. El cambrer, al seu torn, li confessa que són germans i que ho ha descobert per una marca que li ha vist a l'esquena, una marca familiar que la condemna a la desgràcia, a la malastrugança.128 p.ParellaCinemaTeatre breuTerror psicològicLa marca de JúliaObra