Pedrolo Molina, Manuel de2018-11-072018-11-07195920002004-01-01http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3324En un espai ple de plataformes i escales, Ar i Ber es dediquen únicament a pujar i baixar per les escales. A partir d’una discussió intranscendent sobre l’ús del llenguatge, es comencen a qüestionar la seva funció en aquell lloc i el sentit de la seva existència. L’aparició de Cir, un personatge devorador de llibres que els qüestiona constantment tractant-los de ximples, i de Dor i Fur, dues noies ocioses que només volen que els nois juguin amb elles, seran problemàtiques per a la recerca dels nois. Després d’entrar en crisi perquè les noies els hi diuen que la provisionalitat converteix en inútil la seva cerca, Ar traurà forces de la certesa que almenys pot afirmar que està viu. Ar i Ver continuaran les seves investigacions per descobrir el sentit de tot plegat i encara que no arriben a una resposta determinada, pot ser que amb la seva actitud i les ganes renovades ho aconsegueixin algun dia.474 p.ConeixementExistencialismeIdentitatLlenguatgeTeatre de l'AbsurdObra