Miró, Josep Maria2019-11-132019-11-132012-102013-12-092019http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/4546El títol de l'obra pren el nom del baladre (del llatí Nerium Oleander), un arbust ornamental i tòxic, àmpliament consensuat per habitar en aquestes noves urbanitzacions i zones de carretera.En Gerard i la Marta estrenen llar: han comprat un piset en una urbanització acabada de construir, als afores de la ciutat. Són una parella jove, amb feina i amb ganes d’escalar socialment. El pis els permetrà pensar en fer més gran la família. Com més temps passa, però, s’adonen que res és com esperaven que fos. El Gerard perd la feina i es va abandonant progressivament, i la Marta treballa molt i queda embarassada. Però, els dies passen i ningú no arriba a la urbanització: són els únics que l’habiten, i a la Marta la fa estar molt intranquil·la. En Gerard, però, celebra el dia que arriba en Sergi, un noi que ocuparà un traster i amb qui farà activitats. La Marta, però, mai no el veu, i acaba pensant que són imaginacions seves. La parella es va desfent i la il·lusió inicial es converteix en una mena de remordiment que els va consumint, juntament amb una extrema soledat.123ParellaCompromísCiutatFeinaMaternitat / PaternitatIndigènciaMortThrillerObra