Pardo, Patrícia2021-11-192021-11-192014http://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5099Ramón Moreno ha d'impartir el 2013 una assignatura pràctica anomenada "Taller de Teatro Contemporáneo" a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València (ESADV). Així doncs, demana a 18 autors valencians de diferents àmbits i generacions que escriguin, en valencià o castellà, un text curt de caràcter dramàtic amb la seva pròpia visió, una petita descripció del significat i ús del terme "contemporani". A partir dels textos recollits, treballa amb els alumnes la seva posada en escena. Així neix "Contemporáneo / Contemporani".Una dona, amb el desig de poder permetre’s odiar la seva mare públicament, confessa que li agradaria ser adoptada, que aquesta l’hagués robada d’una família pobra o d’una mare ionqui o d’una noia torturada durant la dictadura, o d’un dona marroquina sense marit temorosa del seu destí. Voldria permetre’s odiar una dona que, de vegades, ni tan sols reconeix. Perquè, en una època en què es predica que la comprensió ha de prevaldre sobre el judici, a ella li cal, de vegades, poder jutjar la seva mare.88 p.Teatre breuMonòlegContemporaneïtatMaternitat / PaternitatAdopcióLa mareObra