Disla Sanz, Juli2023-10-262023-10-2620222023-09-07https://dcc.institutdelteatre.cat/handle/123456789/5517L'Àngel i en Juli havien sigut molt amics, però ara fa molt temps que no es veuen. L'Àngel i en Juli assagen un retrobament en el qual són a casa d'en Juli i intenten fer que la trobada sigui el més còmode possible. L'Àngel parla del passat, en Juli se sent culpable per no recordar tantes coses. En Juli parla de fer-se gran i l'Àngel li fa veure que ha deixat de fumar. Tota l'estona combaten la por de no tenir res a dir-se. Surten, van a menjar fora i es posen al dia: les famílies, les feines. Passen les hores i alternen converses més profundes amb records trivials, fins que la conversa s'esgota i l'Àngel proposa deixar-ho aquí. Arriba el moment en què apareix la frase que sabien que algú dels dos diria: ens hem de tornar a veure, que no passi tant de temps. Però saben que no es tornaran a veure. I s'ho diuen. Aleshores decideixen anar a prendre l'última copa a un karaoke. Allà hi veuen colles de joves de l'edat que tenien ells quan eren amics. Al final marxen cadascú a casa seva. Segurament no es tornaran a veure. Però de tant en tant se'n recordaran.AmistatPas del tempsRelacions humanesVeure'nsObra